Religio Ibera

És difícil explicar com era la religió dels ibers, no tenim documents que ens parlin d'ella. En el Llevant ia la regió sud-oriental han aparegut santuaris. A la resta del món ibèric segurament els llocs de culte, estarien situats dins dels poblats. El panteó iber va acceptar divinitats exòtiques orientals i posteriorment gregues i romans. Un dels cultes més venerats eren a les deesses de la fertilitat, també apareixen diverses deesses aladas representades en gots ceràmics

. 

Apareixen associades amb el culte al món subterrani, com serps. Altres cultes mediterranis com el bou estaven molt arrelats en el llevant. També han aparegut culte solars i lunars.                                

Escultura

A més del seu valor estètic, les escultures iberes ens presenten pràcticament l'única font per aproximar a l'aspecte físic de la seva gent, ja que incineraven els seus morts i no tenim cadàvers per al seu estudi antropològic. És una escultura arcaica, les figures al principi són representades frontalment, sent rígides, simètriques i sense animació, però això sí, amb una gran expressivitat, no oblidem que el seu art i vida es va veure influït per les colònies gregues, fenícies i púniques . Posteriorment les seves obres aconsegueixen una bellesa i elaboració exquisides.

El tresor de Tivissa

L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927a el Castellet de Banyoles i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912, aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.

De moment, les excavacions han fet palès només un únic nivell de destrucció corresponent a finals del segle III aC, tot i que sembla existir una certa reocupació a finals del segle II aC i durant el segle I aC. Les darreres excavacions també demostren la presència d'un campament militar romà vora l'assentament ibèric ilercavó.

And the winner is...

I el guanyador del  concurs es : El creador del mon dels Ibers (Ja que el guanyador anteriorment elegit no complia els requisits) a Joan (El guanyador) se li donara el punt de llibre amb la publicitat de la COOPERATIVA IBERS imprimit amb alta qualitat la semana següent se li donara el premi  i es publicara el seu treball

Territori

El territori on vivien els ibers en quan a la seva organització bàsica, la tribu, te diferències si es tracta de les zones sud, sud-est i llevant de la península Ibèrica o del nord, en tots aquests articles ens referirem a la zona nord, la nostra.
La tribu, en la zona nord era controlada per consells d’ancians, en casos de conflictes o guerres delegaven en un cabdill, Indíbil i Mandoni ho van ser dels Ilergets (terres de Lleida). A partir del poblat principal, generalment fortificat (oppidum) s’organitzava el poblament i l’explotació dels seus recursos.
 L’assentament principal era situat en un lloc enlairat, per raons de prestigi, control i defensa, proper a les rutes comercials i a les zones d’explotació econòmica. Prop d’aquest poblat principal es situaven les necròpolis de les famílies dirigents. L’explotació agropecuaria es situava a les zones planes on hi havia granges i petits nuclis de població rural, apart de l’agricultura, altres recursos econòmics eren la ramaderia, l’explotació de masses forestals per a construcció i fabricació de carbó vegetal i la pesca, també disposaven de petits embarcadors destinats al comerç amb altres comunitats ibèriques o mercaders grecs i fenicis.                               
                                                     

Sistema constructiu

Les cases adossades era el sistema bàsic d’urbanisme dels poblats, tenien els fonaments i la part inferior dels murs de pedra, col·locats sobre el terreny o sobre la roca base, el sistema utilitzat era el de la pedra seca. Aquests sistema era una sòlida base pel sosteniment de la part superior i un excel·lent aïllant de l’humitat. 

La part superior dels murs era de toves o tàpia, les toves es fabricaven posant en motlles de fusta una barreja d’argila, sorra, aigua i palla i després es deixava assecar al sol, eren els totxos o totxanes d’abans i s’unien amb argila líquida. El procés de la tàpia era més laboriós, la barreja era la mateixa però en lloc de la palla s’hi posaven pedres i es construïa un sistema d’encofrat directament al mur, tantes vegades com fos necessari. 

Els murs s’emblanquinaven amb argila liquida i calç per a impermeabilitzar-los i fer-los més lluminosos, a l’interior de les cases de vegades les parets es decoraven amb motius pictòrics lineals. 

Generalment les restes que es conserven, pel que fa a les cases, son les parts inferiors dels murs de pedra i de vegades, a l’enderroc, restes de toves o senyals de les bigues 

Aquest sistema fou emprat esporàdicament en masos i cabanes fins no fa tants anys, es pot veure, per exemple, vora el poblat dels Castellons, el mas del Pubill està construït en part amb aquest sistema i anant cap a Lleida, a la vora de la carretera entre Torrebesses i Sarroca, n’hi ha un grapat. 

Les teulades, planes o amb una lleugera inclinació a un vessant eren fetes amb bigues de fusta i branques o canyes que després es recobrien amb argila, sovint tenien una obertura per a la evacuació del fum. 

Agricultura i ramaderia

L’explotació agrària es centralitzava a partir dels poblats fortificats (oppidum), que formaven els nuclis del territori. Però, a diferència de tesis defensades fins fa poc temps, el conreu de les zones agràries es feia a partir de petites granges, masos o llogarets no fortificats on es realitzaven les feines bàsiques de producció i es subministraven els excedents per al comerç al centre polític del territori. 
La producció agrària intensiva, a partir del segle V aC, amb la demanda d’excedents amb els que poder comerciar, va propiciar el desenvolupament de l’instrumental del ferro agrícola: l’arada de rella metàl·lica, el jou de bous, documentat amb el bronze votiu trobat al Castellet de Banyoles a Tivissa, falçs, forques, rasclets i aixades i d’altres de relacionats com martells, paletes o tenalles, el transport es feia amb carros de dos rodes, de vegades amb llantes metàl·liques, tirats per bous. es anàlisis de restes de fusta i carbons (antracològiques), de les llavors o fruits (carpològiques) i del pol·len (pol·líniques) han facilitat moltes informacions relacionades amb el tipus d’espècies conreades i les pràctiques agràries en el món ibèric. 

Practicaven l’alternança de cereals i lleguminoses, el blat i l’ordi eren les espècies més esteses, també cultivaven pèsols, faves i llenties, recollien fruites i amb la vinya i l’olivera tenien una de les bases fonamentals del comerç d’origen mediterrani a partir de centres de distribució com el d’Aldovesta a Benifallet. La ramaderia era principalment per a obtenir productes secundaris, llana, llet, adob, força de treball o derivats com el formatge. Es destinaven al consum només el bestiar que havia acabat el cicle reproductiu i la part de les cries no necessària per al manteniment dels ramats. 

La caça era una part molt important del consum de carn. Les banyes, els ossos i les pells de bòvids, cèrvids, senglars, porcs, cabres i ovelles també eren aprofitats. Practicaven també la pesca i la recol·lecció de mol·luscs, no sols com a comestibles, sinó també com a elements rituals, decoració o desgreixant en la producció ceràmica.