AUSETANS
Les fonts clàssiques ja en parlen d’aquest poble. Així, Titus Livi esmenta el setge, l’any 218 aC, de la seva capital Ausa, per part de les tropes romanes comandades per Gneu Corneli Escipió: “En van morir uns dotze mil; quasi tots els que van sobreviure van llençar les armes i van fugir, i van acabar perduts per camps i muntanyes”. La ciutat es va rendir després d'un mes de setge, de la fugida del seu cabdill Amusic i del pagament d'un tribut de 20 talents. També són esmentats per la seva intervenció en diverses rebel·lions posteriors contra els romans. Van ser una de les poques tribus ibèriques catalanes que va encunyar denaris de plata, a més de moneda de bronze, amb la llegenda ausesken (dels ausetans).
CESETANS
Les fonts clàssiques ja en parlen d’aquest poble. Així, Titus Livi esmenta el setge, l’any 218 aC, de la seva capitalAusa, per part de les tropes romanes comandades per Gneu Corneli Escipió: “En van morir uns dotze mil; quasi tots els que van sobreviure van llençar les armes i van fugir, i van acabar perduts per camps i muntanyes”. La ciutat es va rendir després d'un mes de setge, de la fugida del seu cabdill Amusic i del pagament d'un tribut de 20 talents. També són esmentats per la seva intervenció en diverses rebel·lions posteriors contra els romans. Van ser una de les poques tribus ibèriques catalanes que va encunyar denaris de plata, a més de moneda de bronze, amb la llegenda ausesken (dels ausetans).
ILERCAVONS
Sembla que l'origen d'aquesta tribu cal cercar-lo en un altre poble -els ilaraugats- citat pel geògraf grec Hecateu de Milet, a finals del segle VI aC. Se suposa que més endavant, els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferenciats: els ilercavons -més costaners- i elsilergets, més cap a les terres interiors.
El pais dels ilercavons ocuparia les actuals comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera de l'Ebre, el Montsià i la franja d'Aragó i País Valencià limítrofa amb aquestes comarques. En concret s'estenia -de sud a nord- des de la Serra d'Almenara, al País Valencià, fins al coll de Balaguer, ja en terres tarragonines. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre-Cinca amb el riu Ebre. Els ilercavons detentaren, dins del conglomerat ibèric, una de les cultures més dinàmiques, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica a prop de l’Ebre. El interès econòmic i estratègic d’aquest riu en l’antiguitat no és gens discutible; és l’únic gran riu amb condicions de ser navegat amb vertaderes naus. En una època en la que els transports importants es feien amb vaixells, aquesta era la millor ruta per anar a l’interior.
ILERGETS
Les seves terres eren molt aptes per al conreu del cereal i per a la pastura. Aquest territori estava vertebrat per les ciutats d’Iltirta i d’Atanagrum, que n’exercien la capitalitat. Se sap que van encunyar moneda amb les llegendes Iltirtasalirban,Iltirtar o Iltirtaslirustin. Per les fonts grecollatines, en especial per Polibi i Titus Livi, sabem que fou un poble que participà molt activament en les guerres que envoltaren la conquesta romana d’Ibèria, la Segona Guerra Púnica (218-205 aC). La revolta contra els romans fou encapçalada, segons les fonts clàssiques, pels prínceps o caps ilergets Indíbil i Mandoni, reflectint una complexa organització política.
INDIGETS
La fundació en el seu territori de les ciutats gregues d'Emporion (Empúries) a principis del segle VI aC i Rhode (Roses) a finals del segle V aC, va contribuir decisivament al gran desevolupament cultural, econòmic i tecnològic dels ibers indigets. Un escriptor anomenat Hecateu de Milet, els va donar el nom de misgets, que vol dir “barrejats”. L'any 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató reprimí amb gran duresa la rebel·lió dels pobles ibers, i va ser en terres indigetes on es produí una gran batalla. La ciutat més important era Indika, de localització incerta. Els indigets encunyaren moneda pròpia amb la llegenda untikesken.
LACETANS
Els lacetans s’establiren a la part central de Catalunya de forma que limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els cessetans i a l’oest amb els ilergets. Els lacetans es varen distingir per la seva forta resistència a l‘ocupació romana, contra la qual lluitaren aliant-se amb altres pobles ibèrics com els ausetans o els ilergets. Foren sotmesos per Cató vers el 195 aC.
LAIETANS
A la Laietània hi havia assentaments de grans dimensions com Burriac, a Cabrera de Mar, i molts poblats fortificats -sovint dalt dels turons de les serralades litorals-, i explotacions agràries les terres baixes. Les restes arqueològiques trobades ens parlen d’una societat aristocràtica, guerrera i jerarquitzada. No es coneix on era la seva capital, però prop d'importants nuclis ibèrics d'aquesta zona, sorgiren més tard pròsperes ciutats romanes com Barcino, Baetulo i Iluro.
