And the winner is...

I el guanyador del  concurs es : El creador del mon dels Ibers (Ja que el guanyador anteriorment elegit no complia els requisits) a Joan (El guanyador) se li donara el punt de llibre amb la publicitat de la COOPERATIVA IBERS imprimit amb alta qualitat la semana següent se li donara el premi  i es publicara el seu treball

Territori

El territori on vivien els ibers en quan a la seva organització bàsica, la tribu, te diferències si es tracta de les zones sud, sud-est i llevant de la península Ibèrica o del nord, en tots aquests articles ens referirem a la zona nord, la nostra.
La tribu, en la zona nord era controlada per consells d’ancians, en casos de conflictes o guerres delegaven en un cabdill, Indíbil i Mandoni ho van ser dels Ilergets (terres de Lleida). A partir del poblat principal, generalment fortificat (oppidum) s’organitzava el poblament i l’explotació dels seus recursos.
 L’assentament principal era situat en un lloc enlairat, per raons de prestigi, control i defensa, proper a les rutes comercials i a les zones d’explotació econòmica. Prop d’aquest poblat principal es situaven les necròpolis de les famílies dirigents. L’explotació agropecuaria es situava a les zones planes on hi havia granges i petits nuclis de població rural, apart de l’agricultura, altres recursos econòmics eren la ramaderia, l’explotació de masses forestals per a construcció i fabricació de carbó vegetal i la pesca, també disposaven de petits embarcadors destinats al comerç amb altres comunitats ibèriques o mercaders grecs i fenicis.                               
                                                     

Sistema constructiu

Les cases adossades era el sistema bàsic d’urbanisme dels poblats, tenien els fonaments i la part inferior dels murs de pedra, col·locats sobre el terreny o sobre la roca base, el sistema utilitzat era el de la pedra seca. Aquests sistema era una sòlida base pel sosteniment de la part superior i un excel·lent aïllant de l’humitat. 

La part superior dels murs era de toves o tàpia, les toves es fabricaven posant en motlles de fusta una barreja d’argila, sorra, aigua i palla i després es deixava assecar al sol, eren els totxos o totxanes d’abans i s’unien amb argila líquida. El procés de la tàpia era més laboriós, la barreja era la mateixa però en lloc de la palla s’hi posaven pedres i es construïa un sistema d’encofrat directament al mur, tantes vegades com fos necessari. 

Els murs s’emblanquinaven amb argila liquida i calç per a impermeabilitzar-los i fer-los més lluminosos, a l’interior de les cases de vegades les parets es decoraven amb motius pictòrics lineals. 

Generalment les restes que es conserven, pel que fa a les cases, son les parts inferiors dels murs de pedra i de vegades, a l’enderroc, restes de toves o senyals de les bigues 

Aquest sistema fou emprat esporàdicament en masos i cabanes fins no fa tants anys, es pot veure, per exemple, vora el poblat dels Castellons, el mas del Pubill està construït en part amb aquest sistema i anant cap a Lleida, a la vora de la carretera entre Torrebesses i Sarroca, n’hi ha un grapat. 

Les teulades, planes o amb una lleugera inclinació a un vessant eren fetes amb bigues de fusta i branques o canyes que després es recobrien amb argila, sovint tenien una obertura per a la evacuació del fum. 

Agricultura i ramaderia

L’explotació agrària es centralitzava a partir dels poblats fortificats (oppidum), que formaven els nuclis del territori. Però, a diferència de tesis defensades fins fa poc temps, el conreu de les zones agràries es feia a partir de petites granges, masos o llogarets no fortificats on es realitzaven les feines bàsiques de producció i es subministraven els excedents per al comerç al centre polític del territori. 
La producció agrària intensiva, a partir del segle V aC, amb la demanda d’excedents amb els que poder comerciar, va propiciar el desenvolupament de l’instrumental del ferro agrícola: l’arada de rella metàl·lica, el jou de bous, documentat amb el bronze votiu trobat al Castellet de Banyoles a Tivissa, falçs, forques, rasclets i aixades i d’altres de relacionats com martells, paletes o tenalles, el transport es feia amb carros de dos rodes, de vegades amb llantes metàl·liques, tirats per bous. es anàlisis de restes de fusta i carbons (antracològiques), de les llavors o fruits (carpològiques) i del pol·len (pol·líniques) han facilitat moltes informacions relacionades amb el tipus d’espècies conreades i les pràctiques agràries en el món ibèric. 

Practicaven l’alternança de cereals i lleguminoses, el blat i l’ordi eren les espècies més esteses, també cultivaven pèsols, faves i llenties, recollien fruites i amb la vinya i l’olivera tenien una de les bases fonamentals del comerç d’origen mediterrani a partir de centres de distribució com el d’Aldovesta a Benifallet. La ramaderia era principalment per a obtenir productes secundaris, llana, llet, adob, força de treball o derivats com el formatge. Es destinaven al consum només el bestiar que havia acabat el cicle reproductiu i la part de les cries no necessària per al manteniment dels ramats. 

La caça era una part molt important del consum de carn. Les banyes, els ossos i les pells de bòvids, cèrvids, senglars, porcs, cabres i ovelles també eren aprofitats. Practicaven també la pesca i la recol·lecció de mol·luscs, no sols com a comestibles, sinó també com a elements rituals, decoració o desgreixant en la producció ceràmica. 

El teixit

Les fonts escrites i la iconografia han aportat moltes dades sobre la indumentària ibèrica, destacant els vestits de lli i les capes de llana, anomenades Sagunt pels romans.

El procés de fabricació d’una peça de tela era molt laboriós. Després de l’esquilada i el cardatge de la llana es procedia al filat, s’utilitzava un fus que en un extrem, com a pes, tenia una peça d’argila cuita de forma circular o bitroncocónica anomenada fusaiola. Un cop fetes les madeixes de fil es feia el teixit, principalment en telers de bastidor, o els més senzills de cintura per a peces més petites i dibuix complex. Els telers de bastidor estaven formats per una carcassa de fusta quadrangular que s’instal·lava al vestíbul de les cases o a l’exterior, per aprofitar la llum solar. Els manats de fil s’agrupaven i tensaven per mitja de pesos d’argila (pondera) de pes regular i diverses formes, quadrangular, rectangular, cilíndrica, etc. La finalitat d’aquestes peces era mantenir els fils tibants mentre, amb una llançadora de mà, es feia la trama. 

Els teixits, un cop acabats es podien tenyir o decorar per immersió en tints d’origen vegetal o animal o amb l’ús de tampons impregnats amb colorant.

Els ibers utilitzaven també vestits o peces de l’equip militar fetes amb cuir i eren molt hàbils treballant l’espart per a estores o cordes.

Ceramica

La producció feta amb torn es va estendre a partir de prototipus procedents de l’àrea del sud-est i el llevant, influïts en tècnica i forma per les fabricades a les colònies fenícies. Encara que algunes formes, com la urna d’orelletes, ja es coneixien en el segle VI aC. El període de màxim desenvolupament de les ceràmiques fetes a torn son els segles IV-II aC, on amb la producció de formes pròpies (vasos amb broc inferior, kalathos del tipus barret de copa, etc.) s’imiten formes feniciopúniques o gregues com les escudelles o els cràters de campana o volutes.

Els vasos ceràmics, després de tornejats i assecats al sol, es coïen en forns de cúpula de dues cambres, la inferior o de combustió i la superior o de cocció.Un cop acabat el procés de fabricació, el pintor completava el treball, bàsicament amb colors blancs i vermells, amb motius geomètrics o florals o també amb representacions antropomorfes i zoomorfes.

 Juntament amb la ceràmica ibèrica, es van produir altres tipus de vasos en el mateix període, com la ceràmica grisa de la costa catalana o la vaixella de vernís negre de les colònies d’Empòrion i Rodhe(Empuries i Rosses).

Imatge d'un suposat taller de ceramica Iber

Garum

Aquí teniu la recepta del garum, que era un dels plats més tipics de la cultura Iberica.


En una gerra d'aproximadament 30 litres de capacitat es posa en el fons una capa d'herbes oloroses: anís, fonoll, ruda, menta, alfàbrega,farigola, etc. Després una altra de peix a trossos: salmons, anguiles,sardes, sardines, sorells, etc.; finalment una capa espessa de sal, iaixí alternativament. Es deixa reposar set dies i durant vint més es mou tot. El suc clarificat que surt del recipient és el garum.

Cooperativa Ibers

Si sou fans dels blogs Ibers ja heu vist a  el gadget "blogs que a mi m'agraden" els tres blogs ens hem unit en una cooperativa i aqui hos presento el punt de llibre amb la propaganda:

Blog amic

Aqui hos presento un blog dels ibers de la ma del meu gran amic Josep Garcia:




 Informació dels IBERS


I ja que estem enseñant blogs hos en presento un blog d'esports fet per un company meu:


ESPORTMAN


Hos recamano entra als dos ja que són molt bons.

Alimentació

        Alimentació

Els animals més destacats que menjaven són: els cavall, el gos, els cabrit, el porc, els bous(o vaques), els pollastres, les ovelles... el que mes abundava era el conill.

Abans de menjar-se l’animal l’aprofitaven molt en el cas de les ovelles que li agafaven la llana i vaques li traïen la llet i se la bebien o be feien iogurts formatges.... i quan ja no tenien més llet era el moment de matar-los.

Els ibers ja conreaven cereals com l’ordi, el blat, l’escanda, la civada...
També coneixien algunes llegums com les llenties, els cigrons, les faves... i moltes plantes com el dent de lleó, dent de lleó, l'espàrrec salvatge i la pastanaga també salvatge; i condiments com l'all i les herbes aromàtiques (romaní, farigola, etc.).

Ells coneixien els arbres fruiters com la pomera, la figuera, la mangranera, la morera, l’atmeller i l’avellaner.

Els ibers pescaven i menjaven tota mena de peixos de riu, anguiles, barbs, espions, bagres etc. I una gran varietat de peix i marisc d’aigua salada, com pagell, besuc, orada, llobarro, verat, tonyina etc. I també tellerines , musclos, rossellones, pagellides, vieires, ostres vermelles etc.

El peix, sinó es menjava també en una sopa, bé fregit o a la brasa. Se sap que ja disposaven d'olles i cassoles de terrissa.

Ibers & co

Ibers & co

Avui la mestra Pepa els hi explica als nens de P5 de el col·legi Miquel Gropell si saben si qui son els seus avantpassats.

-Algú sap qui son els nostres avantpassats?-preguntà la mestra-

-No, però si abans es passat vol dir que es d’antes -va dir en Manel el nen més intel·ligent de la classe.

-Deu ser la meva àvia si es d’abans- exclama la Nuria-

-No, Nuria no es la teva àvia sinó que son els ibers ,uns personatges la mar d’ interessants, vivien a les platges d’ Espanya ( on vivim nosaltres).Vivien en casetes quadrades petitetes, molt mes que la vostra casa nens.

-Jajajaja- se’n reien els nens.

-Tenien moltes ovelles i treballaven al camp, els nens no jugaven en pals i pedres, no en joguets com vosaltres, i que mes us volia dir... Ah! Ells no tenien ordenador ni televisió, radio, consoles etc. Que voldrien viure a la època dels Ibers?

-No!-deia la classe.

-Perquè?- preguntava la mestra.

-Perquè era molt avorrit no tindre televisió i domes tindre un pal i una pedra per jugar- va dir el Manel.

Ja ham vist que la joventut d’avui en dia no els hi agradaria viure en un temps en que ,potser , una picadura d’ abella et podia deixar sense vida. Tenen raó els nens es millor quedar-se a casa mirant la televisió que estar jugant en pals i pedres tots el dies.

El misteri Iber d'Amposta

A Amposta, casi sempre s' ha tingut una gran incògnita, hi ha un poblat iber, si o no?

Hi ha abundants indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Empúries i una necròpolis a l'Oriola, que documenten la presència ibèrica al terme municipal. Existeix la teoria recolzada per historiadors com Esteve, Schulten i Bosch de que Amposta s'assenta sobre l'antiga ciutat d'Ibera, ciutat més important del territori dels Ilercavons.

En una terrassa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, es probable que els romans establissin un punt de vigilància, ja que el nom Amposta derivaria del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. Els romans també es van establir en una vil·la a la vora del turó de la torre de la Carrova.

 Polígon de l'Oriola

Un dia de vida dels Ibers

Aquesta seria un a vida quotidiana d'un Iber.(es una mica de broma):

9:00
T'espera un gran bocata de carn de cérvol .

12:00
Ets a la faena. Encunyes monedes de bronze en el teu taller.

14:00
Vas de shopping. Avui et compraras un vestit de fibres vegetal i unes sabates fetes amb la pell d'un linx.

18:00
Es hora de fer el pa , encens el foc, prepares la massa amb algunes pedres i... ja tenim el menja per a uns quants díes

21:00
Hora de dormir, ten vas a la teva cabaña. Demà et tornaras a despertar al segle III a.C

Comerç amb civilitzacions

Els intercanvis comercials realitzats amb el món colonial, s'evidencien per l'arribada als poblats ibèrics de productes de l'àrea grega, púnica, de la península Itàlica, i fins i tot del món celta. Eren productes de caire alimentari -vi, oli...-, dels que s'han conservat els recipients en els que eren transportats (àmfores), i també objectes de luxe com vaixelles, joies, teixits... A canvi, els indígenes oferien els seus excedents de cereal i les seves matèries primeres -metalls, pells, sal, mel i, a vegades, esclaus-. També s'ha constatat el comerç a petita escala, entre el món indígena.

Comerç

Els ibers comerciaven amb FENICIS i GRECS.  Els fenicis venien de FENÍCIA, mentre que els grecs venien de GRÈCIA.

Intercanviaven cereals, minerals i productes agrícoles per vi, oli, ceràmiques, teles, perfums i productes de luxe.

Gràcies a aquests contactes amb altres civilitzacions gràcies al mar, van aprendre a utilitzar el torn, a copiar l’alfabet i les seves creences, ...

Amb fenicis, volien aconseguir estany per a fer les seves armes de ferro, i els ibers per a ells eren una gran referència.

Moneda

Les primeres monedes que empren els ibers per realitzar intercanvis comercials són les produïdes pels grecs a Empúries i Roses el segle V aC. De fet inicialment els ibers empraven la moneda fenícia i grega com objecte exòtic d'ostentació. A finals del segle IV aC s'encunya moneda a Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata. 

Alfabet

Els Ibers com nosaltres els Espanyols i casi que totes les llengües tenien un alfabet ,ara vos el presentem:

EL MOLI D'ESPIGNOL

EL MOLI D'ESPIGNOL

La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol consta de dos espais arqueològics ben definits: l’espai o àmbit urbà on es troben les restes visibles i visitables actualment i, un espai o àmbit suburbà que s’estén vers el nord, més enllà de les muralles de l’oppidum. Així mateix, cal destacar l’existència d’una antiga bassa o estanyol a la banda sud-oest, actualment dessecada, fora del nucli emmurallat la qual, segurament, garantia el subministrament d’aigua a l’assentament.

Si bé els orígens de l’assentament cal situar-los en un moment final de la primera edat del ferro, a partir de la segona meitat del segle VI aC (ibèric antic) el jaciment donaria mostres ja d’una important progressió. No obstant, a inicis del segle IV aC, té lloc un canvi estructural en l’assentament: el traçat urbanístic queda fixat tal com el coneixem avui dia, l’hàbitat s’expandeix més enllà de les muralles inicials i apareixen els barris suburbans; és a dir, l’hàbitat creixeria i esdevindria una ciutat, punt central o capitalitzador d’un territori, residència d’un cert poder polític. Durant els segles IV-III aC, el Molí d’Espígol coneixerà el seu moment més òptim, per ser abandonat entorn del 200 aC com a conseqüència de la II Guerra Púnica i la desfeta del poble ibèric dels Ilergets. Amb tot, cap al 100 aC hi ha indicis d’una reocupació de certes parts del jaciment (zona nord), on s’hi establiria una comunitat durant un període de temps breu, i seria abandonat, ja definitivament a mitjan segle I a.C.

L'ESQUERDA

L'ESQUERDA




El període de plenitud del poblat ibèric va des de finals del segle V aC fins al segle III aC. D’aquesta època destaca la muralla amb dues torres massisses que flanquejaven l'entrada al poblat i un carrer empedrat que travessava el poble en direcció nord-sud, al que s'obren una sèrie de tallers. A inicis del segle II aC el poblat va patir una important destrucció que va afectar tota la fortificació. L’ocupació ibèrica va acabar al segle I aC, quan s’abandonà després d’una nova destrucció.

COLL DE MORO

COLL DE MORO

El jaciment està constituït per una necròpolis amb tres àrees d’enterrament, datada entre el 800 i el 500 aC, i un recinte fortificat del segle V aC al I dC. El recinte fortificat està presidit per una gran torre situada al punt més alt de l’assentament. A l’interior del poblat s’ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.

L’emplaçament del Coll del Moro s‘explica per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i, des de la qual, es controlaven es fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior.

LA FORTALESA

LA FORTALESA

Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla de 5 m d’amplada amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de 13 metres d'amplada i 4 de profunditat. Era, sens dubte, l’expressió del poder d’un príncep o cabdill sobre les comunitats del territori circumdant.

La fortalesa va ser edificada al voltant de l’any del 750 aC, i va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys, fins ca. l’any 325 aC, en què fou abandonada. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. Doscents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés de iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergets.

L'urbanisme interior s'organitzava radialment al voltant d'una plaça presidida per un gran pou. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual sortien vies radials vers la plaça i les portes d'accès al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l'oest, s'obrí una porta protegida per torres al nord i s'implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.

MOLETA DEL REMEI

MOLETA DEL REMEI

Enclavament costaner prop de la desembocadura de l’Ebre, La Moleta és un centre emmurallat del qual depenien petits assentaments propers. Els seus habitants eren l’elit de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe (olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta a torn...) amb diferents pobles de la Mediterrània. Aquesta diferència d'estatus es constata per la construcció de sistemes defensius monumentals, muralles amb torres i bastions que no tenen finalitat militars.

La Moleta del Remei és l'únic poblat de l'àrea sud de la Ilercavònia que presenta una seqüència ininterrompuda d'ocupació entre la segona meitat del segle VII aC i les darreries del segle II aC. El sistema urbanístic de la Moleta està definit per un nucli tancat amb carrers de circumval·lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i tipus d'espais.

TURÓ DE MONTGRÓS

TURÓ DE MONTGRÓS


El poblat iber del turó del Montgròs es troba situat dins del Parc Natural del Montseny. Aquesta fortificació gaudeix d’una posició estratègica, sobre una península rocosa d’unes 9 hectàrees i envoltada per un conjunt de penya-segats, des d’on controla l’accés a la plana de Vic a través de Collformic. L’únic punt d’accés possible, l’istme que uneix la serra amb la península, és on els ibers concentraren els seus esforços per construir-hi la imponent fortificació.


Encara que les primeres restes de la fortificació daten de l’edat de bronze, va ser cap a principis del segle V aC quan s’inicia la seva construcció. Sobre l’any 300 aC, els ibers aixequen una muralla, amb un fossat i doble parament, que tancava l’istme de la península del Montgròs. El recinte que tancava la muralla ocupava més de quatre hectàrees. A mitjan segle III aC, el conjunt defensiu va ser complementat amb una torre central, però cap a l’any 200 aC la fortificació va ser abandonada i no va tornar a ser reocupada fins més de 1.000 anys després, en plena edat mitjana.

El jaciment fou localitzat de manera fortuïta l’any 1974. Des d’aleshores, s’hi han fet diferents campanyes d’excavacions arqueològiques i de restauració, que encara continuen avui dia gràcies al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. Aquestes tasques de recerca també han permès posar en valor el conjunt patrimonial.

Indibíl i Mandoni

Indibíl i Mandoni

Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, els quals ocupaven la regió d'Ausa, actualment comarca d'Osona a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.

Encara que el llegendari pretén fer-lo germà menor d'Indíbil això sembla poc probable, i en tot cas, si existia alguna relació familiar, seria mitjançant la dona d'algun d'ells, que seria germana de l'altre.

Mandoni es va rebel·lar primerament contra Roma al costat d'Indíbil i amb el suport del principal enemic de Roma en aquell moment, Cartago, liderat per Anníbal Barca. Més endavant els papers es van intercanviar ja que els romans van aconseguir convèncer als ilergets que els cartaginesos els havien traït. Així doncs, ilergets i ausetans van unir-se als romans i van contribuir a fer fora de la Península Ibèrica als cartaginesos. Després però, els romans van mostrar les seves autèntiques intencions, que no eren altres que sotmetre als pobles peninsulars. Fou llavors quan Indíbil i Mandoni s'uniren, encapçalant una coalició de pobles ibers, i es van enfrontar als romans de nou, liderats per Publi Corneli Escipió, l'any 206 aC. 

Roca dels moros

ROCA DELS MOROS

Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, està considerat un dels jaciments d'art rupestre més importants i coneguts de la península ibèrica.

Es tracta d'una cavitat que va utilitzar l'home durant uns 5.000 anys. Com a testimoni d'aquest ús, avui dia s'hi poden veure diferents gravats i pintures, entre els quals destaca una escena que sovint s'ha interpretat com la representació d'un ball fàl·lic o de fertilitat.

El conjunt s’emmarca en una zona que ha estat habitada per l’home gairebé de forma contínua des del paleolític. Les excavacions dutes a terme al jaciment permeten afirmar que la cavitat va ser utilitzada exclusivament com a lloc de culte.

El conjunt pictòric està format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. Els primers grups que utilitzaren la Roca dels Moros van ser els darrers caçadors-recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC), que van deixar-hi les pintures que pertanyen a l’art llevantí. Més tard, durant el V i II mil·lenni aC, van ser els grups neolítics els que van dibuixar a la roca les seves creences a través de representacions molt diverses que s’inscriuen dins de l’art esquemàtic. Entre totes aquestes pintures, també hi ha inscripcions posteriors, d’època ibèrica i romana, tot i que moltes són il·legibles.