EL MOLI D'ESPIGNOL

EL MOLI D'ESPIGNOL

La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol consta de dos espais arqueològics ben definits: l’espai o àmbit urbà on es troben les restes visibles i visitables actualment i, un espai o àmbit suburbà que s’estén vers el nord, més enllà de les muralles de l’oppidum. Així mateix, cal destacar l’existència d’una antiga bassa o estanyol a la banda sud-oest, actualment dessecada, fora del nucli emmurallat la qual, segurament, garantia el subministrament d’aigua a l’assentament.

Si bé els orígens de l’assentament cal situar-los en un moment final de la primera edat del ferro, a partir de la segona meitat del segle VI aC (ibèric antic) el jaciment donaria mostres ja d’una important progressió. No obstant, a inicis del segle IV aC, té lloc un canvi estructural en l’assentament: el traçat urbanístic queda fixat tal com el coneixem avui dia, l’hàbitat s’expandeix més enllà de les muralles inicials i apareixen els barris suburbans; és a dir, l’hàbitat creixeria i esdevindria una ciutat, punt central o capitalitzador d’un territori, residència d’un cert poder polític. Durant els segles IV-III aC, el Molí d’Espígol coneixerà el seu moment més òptim, per ser abandonat entorn del 200 aC com a conseqüència de la II Guerra Púnica i la desfeta del poble ibèric dels Ilergets. Amb tot, cap al 100 aC hi ha indicis d’una reocupació de certes parts del jaciment (zona nord), on s’hi establiria una comunitat durant un període de temps breu, i seria abandonat, ja definitivament a mitjan segle I a.C.