Les fonts escrites i la iconografia han aportat moltes dades sobre la indumentària ibèrica, destacant els vestits de lli i les capes de llana, anomenades Sagunt pels romans.
El procés de fabricació d’una peça de tela era molt laboriós. Després de l’esquilada i el cardatge de la llana es procedia al filat, s’utilitzava un fus que en un extrem, com a pes, tenia una peça d’argila cuita de forma circular o bitroncocónica anomenada fusaiola. Un cop fetes les madeixes de fil es feia el teixit, principalment en telers de bastidor, o els més senzills de cintura per a peces més petites i dibuix complex. Els telers de bastidor estaven formats per una carcassa de fusta quadrangular que s’instal·lava al vestíbul de les cases o a l’exterior, per aprofitar la llum solar. Els manats de fil s’agrupaven i tensaven per mitja de pesos d’argila (pondera) de pes regular i diverses formes, quadrangular, rectangular, cilíndrica, etc. La finalitat d’aquestes peces era mantenir els fils tibants mentre, amb una llançadora de mà, es feia la trama.
Els teixits, un cop acabats es podien tenyir o decorar per immersió en tints d’origen vegetal o animal o amb l’ús de tampons impregnats amb colorant.
Els ibers utilitzaven també vestits o peces de l’equip militar fetes amb cuir i eren molt hàbils treballant l’espart per a estores o cordes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario