Ceramica

La producció feta amb torn es va estendre a partir de prototipus procedents de l’àrea del sud-est i el llevant, influïts en tècnica i forma per les fabricades a les colònies fenícies. Encara que algunes formes, com la urna d’orelletes, ja es coneixien en el segle VI aC. El període de màxim desenvolupament de les ceràmiques fetes a torn son els segles IV-II aC, on amb la producció de formes pròpies (vasos amb broc inferior, kalathos del tipus barret de copa, etc.) s’imiten formes feniciopúniques o gregues com les escudelles o els cràters de campana o volutes.

Els vasos ceràmics, després de tornejats i assecats al sol, es coïen en forns de cúpula de dues cambres, la inferior o de combustió i la superior o de cocció.Un cop acabat el procés de fabricació, el pintor completava el treball, bàsicament amb colors blancs i vermells, amb motius geomètrics o florals o també amb representacions antropomorfes i zoomorfes.

 Juntament amb la ceràmica ibèrica, es van produir altres tipus de vasos en el mateix període, com la ceràmica grisa de la costa catalana o la vaixella de vernís negre de les colònies d’Empòrion i Rodhe(Empuries i Rosses).

Imatge d'un suposat taller de ceramica Iber